martes, 1 de abril de 2014

Recortes y sus consecuencias. Crónica de un suceso

 Una ciudadana  nos envia esta carta para su difusion.
La situacion producida por la disminucion de camas publicas y las derivaciones que se han de hacer a la sanidad concertada  que no cuenta en algunos casos con los medios necesarios ha producido  estas consecuencias.


                                                                                            Barcelona 28 de Marzo de 2014


Hola a tots:

Vull posar en coneixement de tots, usuaris de la sanitat pública, responsables de les retallades en sanitat, i a qui pogui interesar, com ens están afectant les famoses retallades que, malauradament hem patit la meva familia i jo els últims dies i que per desgràcia cada vegada estem patint més ciutadans.

Ja fa 7 dies la meva àvia, una dona de 76 anys, va anar d´urgències a l´Hospital del Mar per una dificultat respiratòria, vòmits i algun deliri transitori. Desprès de passar la nit i el matí següent al box d´urgències i de la realització  d´anàlisis i radiografies van determinar que tenia una neumonia severa greu i líquid als pulmons , que implicava l´ingrès a l´hospital durant uns dies. El problema és que a l´Hospital del Mar, no tenien llits lliures (recordem el tancament de plantes i per tant llits buits, més de 60 només en aquest hospital ) i ens haviem de translladar a l´Esperança o a Dos de Maig.

Finalment, es va quedar un llit lliure a Dos de Maig i la van translladar. Les dues primeres nits la meva àvia va patir un descens en la saturació d´oxigen, i a la vegada un aument de CO2 que l, anava intoxicant poc a poc, fet del que no es van adonar per la manca d´un monitor de constants vitals en un malalt d´aquestes característiques, que si no arriben a estar els meus pares amb ella a l´habitació, per avisar al personal sanitari, segurament ara mateix la meva àvia no estaria amb nosaltres. 

 I la meva queixa ve ara, com pot ser que una persona gran, amb un problema respiratori sever, asmàtica i problemas de cor no estigui monitoritzada en tot moment, mesurant-li O2, CO2, si té bradicardia, taquicardia.....ha d´estar una persona al seu costat per adonar-se de la gravetat???

Vull deixar clar que el personal de l´hospital fa el que pot, amb els medis de que disposen , el problema és que no són suficients, per molt que ens volguin fer veure que sí.

Que tanquin plantes d´hospitals, que ens deixin sense el material necessari, i un llarg etcètera ens afecta a tots no només al personal sanitari, que treballen en unes condicions molt "justetes".

Digue,m PROU d´una vegada. Pels seus interessos personals ens estant derivant a una sanitat privada quan la nostra sanitat pública era molt DIGNA,

Recuperem la dignitat de tots i no ens deixem engañar!!

Virginia V., usuaria de la sanitat pública.







No hay comentarios:

Publicar un comentario