Os la cuelgo entera,
Diumenge 22 de gener de 2012
Negocis opacs de la Sanitat catalana by JOSEP CALLOL
1. El model actual de salut el va crear CiU, el va continuar el tripartit i el rematarà Convergència
2.Traspàs de càrrecs del sector públic al privat i a la inversa
3. El finançament: la gran lluita per executar el model
El model sanitari català de proximitat al ciutadà es va crear i desenvolupar durant els governs de Jordi Pujol. Va permetre que es teixís una xarxa d'empreses privades proveïdores de la salut, algunes de les quals amb persones properes al partit o antics alts càrrecs pú?blics. El PSC va continuar amb el mateix pla i ara és CiU qui l'està retallant a marxes forçades.
| "Cal un canvi de mentalitat i aconseguir que aquests centres siguin un centre de salut, no només d'assistència. La gent ha de venir no quan està malalta sinó també per fer-ser revisions o prevenció de la salut". Aquestes declaracions no són actuals. Les va pronunciar qui era conseller de Sanitat el 23 de gener de 1993, Xavier Trias (CiU), actual alcalde de Barcelona, durant la inauguració del CAP de Germans Sàbat de Girona.
Unes paraules similars molt probablement costarien d'entendre si es fessin ara durant la inauguració d'un nou Centre d'Assistència Primària (CAP). Primer perquè és difícil que s'estreni res de nou i segon perquè el model sanitari que vol aplicar la Generalitat d'Artur Mas sembla totalment antagònic. El discurs està molt allunyat dels tancaments nocturns dels centres i de les retallades que ha de suportar el sector.
De fet, el model actual de la sanitat catalana es va implantar durant l'etapa de Jordi Pujol. Ell mateix i el seus consellers del ram no desaprofitaven cap ocasió per reclamar una sanitat més propera al ciutadà i se sentien orgullosos d'obrir nous centres de primària, nous hospitals comarcals i nous serveis de salut el més descentralitzats possible. La idea era bona, però també hi havia un rerefons del qual ningú es feia ressò en les rodes de premsa o inauguracions.
A poc a poc s'anava teixint una xarxa empresarial al voltant de tots aquests nous serveis tan propers al ciutadà que en bona part estava formada per amics de Pujol, fundadors de Convergència o antics alts càrrecs del partit. Personatges que amb les seves empreses s'anaven convertint en proveïdors de centres sanitaris, gestors d'hospitals o directius d'organitzacions associatives del sector.
Durant els governs de Convergència i Unió es van crear les dues grans branques del Departament de Salut de la Generalitat, l'Institut Català de la Salut (ICS) i el Servei Català de la Salut (CatSalut). L'ICS gestiona els vuit grans hospitals de Catalunya -els considerats de referència, com el Josep Trueta- i 285 equips d'atenció primària, a més de molts altres serveis que el converteixen, segons explica la seva web, "en el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya". Part de la xarxa hospitalària, però, va aprofitar centres privats ja existents que es van remodelar.
L'asseguradora pública
La segona pota, el CatSalut, és l'encarregada de garantir la prestació dels serveis sanitaris a tota la població. És l'asseguradora pública dels catalans i per aconseguir aquest objectiu "compra a diversos proveïdors, mitjançant contractes", especifica la seva pàgina a Internet. La gestió del 80% de l'atenció primària, molts dels hospitals estesos per tota la geografia catalana (la majoria dels quals comarcals) i diversos serveis especialitzats es fan a través 39 proveïdors, entre els quals hi ha l'ICS, 10 empreses públiques i 13 consorcis.
El model facilita que desenes de societats privades abasteixin aquest conglomerat gegant. I no és d'estranyar que entre els proveïdors de la sanitat catalana hi hagi hagut, durant anys, persones com Carles Sumarroca (fundador de Convergència Democràtica) a través dels laboratoris General Lab; Ramon Bagó, president del grup Serhs, exalcalde de Calella i exdirector general de Turisme per CiU; Jaume Roma, exconseller de Política Territorial amb Jordi Pujol i que havia format part de Codeh, una consultora d'hospitals que tenia contractes amb Salut o Josep Maria Via, exsecretari del Govern i exaltcàrrec de Salut que va ser present en diverses empreses adjudicatàries del departament, tal com ja es posava de manifest en diversos reportatges publicats per Diari de Girona el gener i el febrer de 2005.
Aquest és el panorama que es va trobar el tripartit quan el 2004 conquereix el govern de la Generalitat. De fet, qui s'hi va trobar va ser el PSC, que és qui va dirigir el departament de Salut els set anys de governs Maragall i Montilla. I els socialistes van decidir acabar amb el model? La resposta és que no es va canviar pràcticament res en aquells set anys, a part d'oferir que els contractes i adjudicacions amb les empreses privades ?siguin més transparents. És més, es pren una decisió que serà fonamental per quan CiU recuperi el govern. L'Institut Català de la Salut es converteix en una empresa pública.
Algunes fonts consultades asseguren que aquesta és la llavor que ara permetrà a CiU trossejar l'ICS en petites parts, un projecte que hi ha qui diu que és la privatització pràcticament total del sistema. Les mateixes fonts expliquen que Convergència i Unió ja tenia al cap la conversió de l'ICS en els darrers anys dels governs Pujol però que no es va atrevir a fer-ho. En tot cas va ser el tripartit el que va obrir aquesta porta i de la jugada se n'aprofiten ara Artur Mas i el conseller Boi Ruiz.
El projecte de llei de la reforma de l'ICS es va aprovar el març de 2006. En aquell moment ja comptava amb l'oposició dels sindicats, que ho veien com un primer pas cap a la privatització del servei. El procés va culminar el juliol de 2007 amb l'aprovació de la Llei. Això succeia els primers anys del tripartit, però les retallades sanitàries tampoc són exclusiva només del nou govern de CiU. El tancament nocturn de centres d'atenció primària, una de les mesures que més rebuig han generat els darrers mesos, de fet es van iniciar en la última etapa de la socialista Marina Geli al capdavant de Salut. Una vegada més, el PSC va ensenyar el camí i CiU l'ha agafat pel dret.
Amb aquest escenari sobre la taula s'arriba a les dades que ha conegut l'opinió pública els darrers mesos i que posen contra les cordes el mateix president de l'ICS, Josep Prat. Un seguit de reportatges d'Alfons Quintà, publicats per aquest diari, han revelat que l'alt càrrec de l'Institut Català de la Salut compaginava aquesta activitat amb responsabilitats al gran grup sanitari privat USP Hospitales - i al holding públic Innova, dependent de l'Ajuntament de Reus.
Una denúncia presentada per la CUP d'aquest municipi a la fiscalia de l'Audiència Nacional va propiciar la dimissió de Prat dels dos darrers càrrecs, però no del de la presidència de l'Institut Català de la Salut. Molt probablement el cas de Prat ha obert la caixa dels trons de les possibles incompatibilitats dins de la sanitat catalana i l'Oficina Antifrau va decidir obrir una investigació d'ofici, no només a Prat, sino també a Ramon Bagó, que compagina la presidència del holding Serhs (contrac?tista de Salut) amb el càrrec de conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya -anteriorment Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC)-.
El Consorci és una entitat pública que agrupa 44 hospitals concertats per la Generalitat. A més de les dimissions i de les diverses investigacions obertes, el debat ha arribat al Parlament a través de preguntes escrites i orals que ha presentat Iniciativa pr Catalunya i amb la compareixença del conseller, sol·licitada per Ciutadans.
Traspàs de càrrecs del sector públic al privat i a la inversa
La mateixa situació que es va viure el 2004 amb l'ascens del tripartit s'ha repetit amb CiU
GIRONA | J.CALLOL Un dels fets més sorprenents el 2004, després de l'entrada del PSC a la Conselleria de Salut, va ser l'intercanvi de cadires en què semblaven haver-se convertit els càrrecs de responsabilitat de la sanitat catalana. Mentre alguns dels dirigents que fins aleshores havien estat al capdavant de la conselleria se n'anaven a les patronals hospitalàries, altres de provinents d'aquest mateix sector privat eren els que ocupaven els llocs al departament que des de bon principi del tripartit va capitanejar la gironina Marina Geli.
Aquest extrem va quedar provat en una sèrie de reportatges que va publicar aquest diari entre gener i febrer de 2005. Set anys després, una vegada liquidat el tripartit i amb Convergència i Unió altra vegada al poder, s'ha pogut observar un cas exactament igual. Molt probablement el més significatiu és l'ascens a conseller de Boi Ruiz, provinent ni més ni menys d'una de les dues patronals sanitàcies més importants, la Unió Catalana d'Hospitals (UCH).
La decisió de nomentar conseller una persona sense carrera política i que provenia d'un càrrec important del sector privat de la sanitat va aixecar suspicàcies. Sobretot quan en les seves primeres declaracions no va deixar escapar l'oportunitat de parlar de la importància de les mútues. Les transferències de responsabilitats no es van limitar al conseller, sinó que -com es pot observar en el quadre adjunt- persones que ocupen les més altes responsabilitats dins del departament provenen de la mateixa patronal de Ruiz o d'empreses privades de la salut.
És el cas de la secretària general, Roser Fernàndez, exdirectora general de la UCH o el del director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, que en el moment de ser nomenat era director general de Fisiogestió (una corporació privada especialitzada en rehabilitació) i membre de la junta directiva de la UCH. Padrosa és olotí i havia estat delegat de Sanitat a Girona entre 1997 i 2000.
Els casos Prat i Bagó
Mentre Padrosa, Ruiz o altres membres de Salut, l'ICS i CatSalut abandonaven els seus llocs en el sector privat en ser nomenats, no feia el mateix el president de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat Domènech. Prat ha estat qüestionat els darrers mesos per compartir -fins fa una setmana- el càrrec a l'ICS amb responsabilitats a USPH (el grup sanitari privat més important a Espanya) i a Innova, conglomerat públic d'empreses de l'Ajuntament de Reus. Les revelacions periodístiques i les investigacions obertes l'han obligat a abandonar els dos darrers llocs.
I el cas Prat ha tornar a posar al descobert la situació de Ramon Bagó, actual president de Serhs (proveïdora de centres sanitaris) i conseller del Consorci Salut i Social de Catalunya, l'altra gran patronal sanitària. Bagó havia estat director general de Turisme durant el primer govern de Jordi Pujol i alcalde de Calella per CiU. Ara Bagó i Prat estan essent investigats per l'Oficina Antifrau (OAC). Bagó té la Creu de Sant Jordi i la Medalla President Macià.
Si hi ha càrrecs que de la privada passen a la pública a la inversa també hi trobem noms coneguts tant de les antigues administracions, tant socialistes com convergents.
Al Consorci Salut i Social hi ha Carles Manté, exdirector del Servei Català de la Salut i Francesc José Maria Sánchez, que va ser gerent del mateix organisme dependent de la conselleria. A la Unió Catalana d'Hospitals, el seu president, Manel Jovells, havia estat gerent de l'ICS i la directora general, Helena Ris, havia ocupat la gerència de la Regió Sanitària Centre del CatSalut. També hi trobem Josep Ganduxé i Raimundo Belenes, dos homes que havient estat dirigents de l'ICS.
El finançament: la gran lluita per executar el model
JOSEP CALLOL | Els governs de Jordi Pujol van tenir, des de pràcticament els seus inicis, un gran interès a construir una xarxa d'atenció sanitària a Catalunya estesa per tot el territori al màxim de propera a la ciutadania. Aquest objectiu li va generar estires-i-arronses amb l'Executiu espanyol, sobretot per les grans diferències sobre el finançament del sistema. La situació era tan tensa que el setembre de 1985 l'hospital de Blanes no podia fer front al pagament de les nòmines dels treballadors. En aquells moments s'havien fet les transferències del sector sanitari, però Catalunya encara depenia de les injeccions de diners de l'Estat.
És aquí on els negociadors de les dues parts no es posaven d'acord. Mentre Catalunya reclamava més pel dèficit que aleshores ja tenia l'Institut Català de la Salut -el 1984 era de quasi 12.000 milions de pessetes- el govern espanyol es negava a cobrir el total d'aquestes xifres. Només a tall d'exemple, el dèficit de tota la sanitat catalana entre 1981 i 1986 ascendia a 45.000 milions de pessetes.
Les diferències es van mantenir fins a finals de la dècada i una vegada solucionades, la Conselleria de Sanitat va tenir el camí lliure per executar el seu pla: la creació de la xarxa d'hospitals comarcals i centres d'atenció primària per, tal que, com explicava l'exconseller Trias el juliol de 1990, "s'estructuri a través de les regions sanitàries i que cadascuna estigui dotada de recursos suficients per atendre la població". A partir d'aquell moment el discurs constant de Jordi Pujol i els seus consellers va ser el de mostrar l'orgull del model en cada una de les inauguracions a les quals assistien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario