Las farmacias catalanas empezarán a cobrar el copago estatal en agosto

Esta medida a parte de ser injusta es anticonstitucional y vulnera de forma flagrante la Ley de Sanidad. Es evidente que la receta electrónica eta implementaa en todo el teritorio catalán. Las prescripciones las firman los médicos no los enfermos

http://www.lavanguardia.com/salud/20120702/54319641795/farmacias-catalanas-cobraran-deuda-copago-a-partir-15-de-agosto.html

Victimas del euro por receta

El copago farmaceútico en Catalunya, desata la insumisión de 300 usuarios y pone en apuros económicos a numerosos pacientes que si pagan

Esta claro que si no pagamos y en elugar de ser 300 somos 300.000 será inviable que nos cobre este impuesto revolucionario. ¡ AYUDÉMONOS ENTRE NOSOTROS A QUE SEA POSIBLE!

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/300-personas-niegan-pagar-euro-por-receta-catalunya-2100142

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/300-insumisos-catalanes-certifican-que-pagan-euro-por-receta-2104638

L' ICS molt millor de lo que voldria la Generalitat

L’ICS, molt millor del que voldria la Generalitat
Alfons Quintà
Les dades de la ben oficial Central de Resultados mostren que, malgrat les retallades i els despietats atacs rebuts des de la pròpia conselleria, l’Institut Català de la Salut (ICS) continua sent tan bo, o millor, que els centres concertats de gestió privada, afavorits per l’actual Generalitat. El treball només es refereix a l’assistència hospitalària. No entra a analitzar la primària.
El conseller de la Generalitat Boi Ruiz confiava que les dades acabades de donar a conèixer per aquell organisme, adscrit al seu departament, afavorissin la seva política de destrucció de la sanitat pública de la qual l’ICS n’és el paradigma, junt amb els seus vuit hospitals i els seus centenars de Centres d’Atenció i Primària. No ha estat així. El tret ha sortit per la culata.
La comparació patia vicis greus. Per exemple, en ser la peça clau de la sanitat pública catalana, l’ICS té l’obligació d’assumir les activitats més complexes ( i per tant més cares) així com les poc freqüents (o sigui poc rendibles) però en casos de vida o mort, com les cambres isobàriques per a submarinistes que no hagin efectuat bé la descompressió.
L’àmbit públic i el privat estan subjectes a comptabilitats diferents. El públic té un major grau de control. Per això ara se'l vol suprimir. En canvi, la privada té menors controls. És lògic que Mas, Ruiz i els seus amics propietaris o gestors privats vulguin esmicolar i privatitzar la pública.
La delirant política de la Generalitat en contra de l’ICS, s’explica per l’actitud de Mas en favor dels clans de la sanitat privada. Uns clans sempre amatents a les necessitats econòmiques del seu partit. Que els hi costi tant i que s’hagi pogut portar Josep Prat a la dimissió els posa frenètics.
Tot plegat comporta una política deliberada de destrucció de l’ICS. Temeràriament i injustament se li va arribar aplicar l’eslògan franquista “Un, gran i lliure”, quan la recerca de franquistes o exfranquistes podria donar més bons resultats a la Generalitat que no pas a l’ICS. La denigració deliberada de l’ICS ha estat una vil constant de la Generalitat de Mas. Ara Mas, Ruiz i els seus clans somniaven en dades objectives que avalessin el seu apriorisme interessat.
Imaginem-nos que un ministre de l’Interior espanyol es passés el dia criticant a la Guàrdia Civil i elogiant la seguretat privada. Afegim a aquesta situació imaginària que un organisme del propi Estat espanyol fes un informe que deixés millor a la Guàrdia Civil que a la seguretat privada.
Això és el ha passa realment en la sanitat pública catalana, que dia rere dia està retallada, injuriada, infamada i menystinguda pels que tenen el deure de protegir-la i millorar-la. El seu deure institucional seria fer tot el contrari. Està tan clar com que un ministre de l’ Interior ha de defensar la Guàrdia Civil.
A més, no afirma l’actual i vigent pla de salut de Catalunya (2011-2015), presentat i aplaudit per Mas a Sitges, el passat novembre, que ja teníem una sanitat “bona i barata”? Es mentia aleshores o es fa ara? O és que els clans de torn la volen més cara i amb més desori, fites malignes que ja s’estan assolint?
El 'Diario Médico'
El treball donat a conèixer per la Central de Resultats és molt detallat. Eldebat.cat pensava publicar-ne una anàlisi. Ja ho ha fet avui el Diario Médico. La seva corresponsal a Barcelona, Carmen Fernández, signa una magnífica crònica titulada “La Central de Resultados confirma que el ICS no es peor”.  
Carmen Fernández afirma que el bon resultat hospitalari del grup format a l’entorn de l’ICS “es dóna malgrat la campanya de desprestigi a la qual venen estant sotmesos des de dintre i des de fora del govern autonòmic”.
En efecte, hi ha una grollera campanya contra tot l’ICS des de la Generalitat i per part dels mitjans de comunicació en mans d’aquesta, així com dels subvencionats i progovernamentals, com La Vanguardia. Avui aquest diari publica un editorial que dóna a entendre que els empresaris catalans es moren de ganes de sumar-se a la mutant campanya de Mas en favor d’un concert econòmic o d’un pacte fiscal o lo que sigui. Aquest diari digital ja en va informar, de manera veraç, precisant que la majoria d’empresaris –com de treballadors o d’aturats– estan essencialment preocupats per la crisi i l’evident estancament econòmic. Fem una enquesta, al carrer, en un mercat o on sigui?
Les retallades vingueren després
Les dades sanitàries es van recollir abans de les grans retallades sanitàries, dutes a terme en la segona meitat del 2011. En el 2012 el descens d’activitat i l’augment de les llistes d’espera seran majors.
Això no obstant, algunes dades concretes són sorprenents. Per exemple, la d’hospitalització potencialment evitable. En casos no arriba a un u per cent el nombre d’usuaris ingressats dels que es creu que podien no haver-ho estat.
En canvi, a l’inefable Hospital Sant Jaume de Calella, membre del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), antic Consorci Hospitalari de Catalunya, arriba a un increïble 23,8 per cent el nombre d’usuaris que foren ingressats podent no haver-ho estat i, aquí està una possible clau, amb el seu ingrés pagat després amb diner públic a aquell centre concertat. Hi ha hospitals concertats dels que costa imaginar que es doni d’alta a algú un divendres. Si s’espera a dilluns seran dos dies més facturats. En un hospital de l’ICS això no tindria sentit.
Les entitats hospitalàries citades abans, com tot el Maresme, estan marcades pel poder i les pràctiques de Ramon Bagó, exalcalde CiU de Calella i amic personal de Jordi Pujol.
Respecte a l’ Hospital Clínic de Barcelona cal destacar que el seu director de Qualitat, Antoni Trilla, és també president de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut de la Generalitat, on està inscrita l’Agència de Resultats. Incompatibilitat s’escriu potser amb h?
Així, ai las, respecte al Clínic destaca que es deixa al marge el ben seu Barnaclínic, entitat totalment privada i de factures colossals. Tampoc apareix la seva “Transplant Services Foundation”.
A la vegada, no queda clar si es comptabilitzen tots els ingressos públics que percep el Clínic, no solament els serveis que factura al Servei Català de Salut.
Fins fa poc, i potser encara ara, el Clínic rebia catorze milions d’euros a l’any de la Diputació de Barcelona. En el moment en que fou traspassat de l’Estat a la Generalitat, gener del 2008, es convingué que percebria grans quantitats anuals, crec que 65 milions d’euros a l’any, per posar el seu dèficit a zero.
Un dia m’agradà reproduir com ara fa quatre anys es va dir i celebrar que aquella transferència era un gran bé per Catalunya. Ara sembla que serà un gran bé per al seu privatitzador director, Josep M. Piqué. Ja vaig exposar que CDC vol que aquesta privatització d’un bé públic per antonomàsia sigui duta a terme mitjançant la llei d’acompanyament –una nova llei òmnibus– del proper pressupost. Per tant, dintre de pocs mesos.
Josep M Piqué està molt vinculat al temible home fort del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Aubia. D’entrada la privatització, encara que sigui usant la fórmula d’una Fundació, sembla una aberració jurídica. En tot cas estan treballant en el tema un exèrcit d’advocats. El govern en dirà alguna cosa, algun dia, al Parlament? En tot cas, els diputats tenen la possibilitat – trista per a la democràcia– de llegir aquest diari digital. Preferiríem informar de bons debats parlamentaris, però Londres queda massa lluny.
Malament per a Boi Ruiz
No hi ha dubte de què Boi Ruiz hagués volgut trobar dades que desacreditessin a l’ICS, màxima encarnació de la sanitat pública catalana. No ha estat així. Ruiz haurà de continuar usant la imaginació. Haurà de tenir present que la molt bona anàlisi de Carmen Fernández pot acabar sent una primera clatellada, seguida d’altres. Farem el que podrem.
En un país normal, amb polítics de veritat, que pensessin només –o prioritàriament, o una mica– en l’ interès social general, dades com les ara aparegudes podrien portar a una inflexió, a un canvi de rumb. Si l’avi patró d’Artur Mas hagués evitat aquest tipus de raonament, en ocasió de mal temps, o d’una avaria, potser no hagués viscut tants anys. El seu nét és diferent, per desgràcia seva i de tots nosaltres.

También Salud es defenderse de la destrucción del territorio

Nos llega este documento que creo pone luz en el lado oscuro de Eurovegas

1 Document conjunt sobre el denominat projecte EUROVEGAS Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) Des de fa un cert temps han anat apareixen en diversos mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, noticies sobre un denominat projecte EUROVEGAS, promogut per l’empresa "Las Vegas Sands Corp." respecte del qual s’ha establert una pugna entre Barcelona i Madrid, recolzada per les respectives institucions autonòmiques.
El projecte sembla que consistirà en construir un gran complex turístic amb hotels, restaurants, casinos, sales de joc, i sales de festa i convencions. S’especula amb una superfície d’implantació d’unes 800 hectàrees, desenvolupades per fases.
A Catalunya, segons els mitjans de comunicació hi ha varies possibles ubicacions que el Govern de la Generalitat hauria ofert al promotor. Una de les ubicacions possibles més comentades ha estat el Baix Llobregat. En concret en el delta, al voltant de l’aeroport del Prat. Actualment aquests terrenys del delta del Llobregat estan classificats de sòl no urbanitzable i qualificats, majoritàriament, pel vigent Pla General Metropolità (PGM-1976) de rústic protegit de valor agrícola, clau 24. Segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament l’abril de 2010, els terrenys on s’especula amb major insistència d’ubicar Eurovegas estan dins la categoria d’espais de protecció especial pel seu interès natural i/o agrari del Sistema d’espais oberts.
Aquests terrenys formen part del Parc Agrari del Baix Llobregat (2.938 ha), gestionat per un Consorci creat l’any 1998. Els seus objectius, entre altres, són preservar i promocionar els usos agrícoles i el seu entorn natural i paisatgístic, com una inversió de futur que contribueix a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La superfície que ocuparia Eurovegas representaria, en aquesta opció hipotètica de localització, un 27% de la superfície actual del Parc Agrari.
Davant del desconeixement del projecte en detall i de la seva localització concreta, davant de la manca d’informació oficial sobre aquest tema i, davant les possibles repercussions de la ubicació del denominat projecte Eurovegas a Catalunya, les tres organitzacions professionals d’urbanistes i disciplines territorials; Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), formulen les següents reflexions, plantejaments i determinacions conjuntes: COMPARTIM: 
 L’interès per l’ordenació territorial, per l’urbanisme i per la gestió responsable del paisatge, a partir d’una mirada interdisciplinar que integra lectures i visions diverses, com les que han fet possible la redacció del present document conjunt de les tres entitats professionals.
 El valor i el reconeixement d’una cultura catalana envers l’ordenació i planificació territorial i urbanística, que ha fet que el nostre ordenament jurídic i les nostres polítiques de planificació territorial i de intervenció en el paisatge siguin un referent reconegut i valorat en el conjunt de l’Estat espanyol i de la Unió europea.
 Que, 25 anys després, considerem plenament vigent la Declaració Brundtland de 1987, que definia el desenvolupament sostenible com "aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre els recursos de les futures generacions". Aquest principi es fonamenta en tres pilars: l’econòmic, el social i l’ambiental.
 El que propugna la nostra legislació sobre l’urbanisme sostenible. Un model d’urbanització que promou: 1) La compacitat física dels assentaments, contra dispersió i desconnexió. 2) La complexitat funcional, contra especialització d’usos i activitats. 3) La cohesió social, contra segregació.
 L’interès en el sector del turisme de qualitat com un valor afegit a l’acció de l’urbanisme, l’ordenació del nostre territori i la valorització del paisatge (en el sentit que recull el Conveni Europeu del Paisatge de 2000), on algunes actuacions de baixa qualitat i turisme massiu, han malmès una part important del nostre país.
 La preocupació per l’abast dels procediments d’excepcionalitat en l’ordenació del territori i el planejament urbanístic, sota l’empara de situacions de singularitat. Que el moment actual de greu i profunda crisi econòmica aconsella més que mai una correcta i racional planificació del nostre entorn. 2 DEFENSEM: 
 Els processos participatius en el planejament territorial i urbanístic com a principi fonamental de la seva legitimitat democràtica.
 La màxima transparència i lleialtat institucional en les actuacions territorials i urbanístiques.
 El procés d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes, per tal d’establir la idoneïtat o no de la implantació, la capacitat o no del territori per acollir-la i la disponibilitat o no dels recursos necessaris, i si és el cas, la integració de criteris ambientals i paisatgístics en els projectes que els desenvolupin.
 L’existència i el valor dels espais oberts (espais amb valors naturals i rurals) a prop de concentracions urbanes i l’agricultura periurbana, especialment al delta del Llobregat.
 Els objectius principals fixats per la matriu d’espais oberts interconnectats en el vigent Pla Territorial Metropolità de Barcelona que vol: L’interès públic preferent de les actuacions urbanístiques i territorials.  Garantir la diversitat del territori i preservar-ne la matriu biofísica.  Protegir els espais amb valors naturals, tant de composició com funcionals, i els rurals i agraris de proximitat com a components de l’ordenació del territori.  Preservar el paisatge com a valor social i actiu econòmic del territori.  Moderar el consum de sòl.  Els valors ètics i socials que aporten les disciplines territorials en el seu conjunt, la practica de l’urbanisme i l’ordenació del territori. PREGUNTEM:  QUÈ? En que consistiria el projecte d’Eurovegas, quines edificabilitats desenvoluparia, quin programa funcional executaria, quina dimensió en termes de superfície tindria, quines infraestructures comportaria, quins consums de recursos es preveurien, quin nivell d’emissions del complex i quines fonts energètiques s’utilitzarien.  COM? Com es justificaria l’interès públic de l’actuació, com encaixaria la proposta en el model territorial existent, com es garantiria la lleialtat institucional entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments en la presa de decisions, com s’integraria la participació ciutadana en tot aquest procés, com es realitzaria l’avaluació ambiental de tota l’actuació, com s’avaluaria la mobilitat que una actuació d’aquest ordre pot arribar a generar, amb quins mecanismes jurídics es desenvoluparia l’actuació.  QUAN? En quines fases s’executaria, en quin moment estaria prevista la informació del projecte als ajuntaments afectats i als ciutadans, quan temps requeriria la tramitació d’un projecte d’aquesta magnitud.  ON? En quins indrets de Catalunya fins ara s’ha ofert alternatives, sota quins principis o criteris s’han analitzat i proposat aquests territoris i no uns altres.
En espera de major informació per part del Govern de la Generalitat de Catalunya sobre el projecte denominat Eurovegas, les tres organitzacions professionals catalanes d’urbanistes i disciplines territorials volem expressar mitjançant aquest document conjunt, en primer lloc la nostre perplexitat sobre el procediment seguit fins ara en aquest tema; en segon lloc, manifestar la nostre defensa de la legitimitat de l’ordenament jurídic i el planejament territorial i urbanístic vigent; i finalment, donar un toc d’alerta sobre el valor de precedent que aquest procediment d’excepcionalitat suposaria en el tractament de les singularitats en l’ordenació del territori i que fins ara, amb aquest abast i escala, resulta inèdit a Catalunya. Barcelona a 1 de juny de 2012. AGRUPACIÓ CATALANA

La Asociación de Médicos de Familia presenta el primer informe sobre los efectos de los recortes en sanidad

La semFYC presenta en su Congreso el primer informe sobre el efecto de los recortes en atención primaria por comunidades autónomas


http://www.semfyc.es/es/noticias/destacadas/listado/CongresoBilbao_Recortes/

Crespo se enroca y afirma que sus cobros opacos son "cuestión pasada"

Ante todo negarlo, la investigación sobre este escándalo en la sanidad catalana ha de ver la luz. Han sido muchos años  y con más de un responsable público de este silencio



http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/11/catalunya/1341962061_359781.html

Mas se alía de nuevo con el PP tras eludir el debate sobre sus recortes

CiU salva un varapalo del Parlament al negociar con los populares un final próximo del euro por receta.
El apoyo de la oposición da via libre a la comisión de investigación sobre sanidad.


http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/mas-alia-nuevo-con-tras-eludir-debate-sobre-sus-recortes-2026246